Noticias

T’has trobat alguna vegada pensant: “I si passa això? I si surt malament? I si…”? Aquest tipus de pensaments anticipatoris són habituals i poden generar molta ansietat. No obstant això, no és culpa teva: és una resposta natural del cervell que intenta protegir-te davant possibles perills, encara que siguin només imaginaris.

Per què el cervell anticipa perills?

Pensar en el futur és una funció cognitiva complexa. Els humans tenim cervells predictius i que prioritzen el perill per sobre del benestar per garantir la supervivència: no només percebem el que està passant, sinó que intentem preveure què podria passar per adaptar-nos millor a l’entorn.

Quan anticipem un esdeveniment (especialment els que impliquen incertesa o perill), s’activen xarxes cerebrals implicades en pensament autoreferencial (reflexió sobre nosaltres mateixos) i projecció al futur, així com elements de la Default Mode Network (DMN), una xarxa associada amb aquest tipus de pensament, la projecció i la rumiació, i altres circuits relacionats amb la percepció de riscos i emocions. Quan pensem en el futur, aquestes xarxes i circuits proliferen activitat, sobretot si el pensament gira al voltant de resultats negatius i estrès anticipatori (Azarias et al., 2025).

Quan el cervell percep potencials amenaces, fins i tot quan només són pensaments, s’activaran aquests circuits, els quals estan directament relacionats amb l’alerta i l’ansietat. Això posa en marxa respostes fisiològiques i emocionals similars a si el perill fos real, fins i tot abans que tingui lloc qualsevol esdeveniment (Sepúlveda et al., 2025).

El problema: ansietat i anticipació desadaptativa

L’anticipació té una funció adaptativa: ens ajuda a preparar-nos per a possibles reptes o a planificar. És un mecanisme antic, evolutiu i que ens ha mantingut vius. Però avui els ‘perills’ ja no són animals salvatges: són converses pendents, decisions, relacions, incertesa… I quan aquesta anticipació es torna constant i està centrada en escenaris negatius, o incerts (el “I si...”) pot ser desadaptativa i contribuir a estats d’ansietat persistent (Hur et al., 2020).

La recerca actual proposa que, l’activitat d’aquests circuits cerebrals esmentats no només s’activa per perills reals, sinó també per situacions hipotètiques, generant un cicle de preocupació que reforça la por i l’activació corporal; cal destacar també, que les persones amb alta ansietat tendeixen a activar de manera exagerada aquests circuits cerebrals associats amb l’anticipació emocional i la detecció de perill, cosa que pot mantenir un estat constant d’alerta interna (Pang et al., 2024).

En altres paraules, el cervell no sempre sap distingir entre un perill real i un escenari imaginat, i això pot activar una resposta d’alarma emocional que es tradueix en tensió corporal, inseguretat, por o inquietud, entre moltes d’altres, encara que no existeixi un perill immediat.

Quan anticipar perills es converteix en habitual i desproporcionat, pot afectar significativament el benestar emocional i la capacitat de funcionar al present.

Com gestionar l’anticipació de manera més saludable

El treball psicològic no consisteix a eliminar completament els pensaments anticipatoris, ja que també ens ajuden a preparar-nos i adaptar-nos, sinó a reconèixer, comprendre i regular la resposta emocional que els acompanya.

La qüestió és aprendre a gestionar els pensaments anticipatoris perquè no ens desbordin. Algunes estratègies fonamentades en l’evidència científica són:

1. Posar atenció al present (mindfulness): Tornar l’atenció al moment present (a través de la respiració o la consciència corporal) redueix la hiperactivació anticipatòria de l’ansietat i ajuda a reduir els pensaments rumiatius. Quan tornem al present, respirem, ens observem i escoltem, el cervell deixa d’anticipar i comença a confiar.
2. Distingir pensament de realitat: Reconèixer que un pensament sobre el futur no és un fet ajuda a disminuir l’impacte emocional automàtic que aquest genera i pot reduir la sobrevaloració del perill. No necessitem controlar el futur, només acompanyar-nos aquí i ara, que és l’únic que existeix.
3. Escoltar de què vol protegir-te l’ansietat: Sovint aquesta anticipació indica que alguna cosa és important per a tu i està relacionada amb valors o pors subjacents: explorar aquests missatges interns pot donar-nos informació útil per a entendre-ho i respondre de manera més flexible, menys reactiva i més ajustada.

El valor de la teràpia

La psicoteràpia ofereix un espai segur per explorar els patrons d’anticipació i ansietat. No es tracta de lluitar contra els pensaments, sinó d’aprendre a observar-los, comprendre’ls i regular la resposta emocional que generen. Aquest procés pot promoure una sensació de seguretat interna més estable i una major capacitat per viure el moment present amb menys alerta.

Recorda: La majoria de les coses que ens preocupen mai passen. Aquell que passa de veritat és el moment present… i sovint ens el perdem.

CARLA FONTBONA